ELS XIPRERS

Columna

356 pàgines

Jair Domínguez és una persona coneguda per per moltíssima gent de Catalunya. Jair Domínguez és famós. Però gosaria dir que és pràcticament desconegut en aquesta faceta que avui descobrim, la d’escriptor i, a més a més, d’escriptor molt bo, boníssim. Moltíssima gent de Catalunya coneix Jair Domínguez com un còmic dels bons, dels que estan per sobre de la mediocritat de còmics del nostre país que es caracteritzen per sortir a la televisió intentant fer riure sense aconseguir-ho pràcticament mai. En Jair no és d’aquests, ell és bo fent de còmic. Però personalment, una vegada llegit el seu llibre, Els xiprers, penso i defenso que Jair Domínguez és un escriptor de primera línia, un fenomen equiparable als millors escriptors dels darrers temps.

Jair Domínguez, no sé com s’ho ha fet per aconseguir un llibre d’aquesta categoria, un llibre rodó. Humor, crítica, màgia, drama i altres coses. Conforme passava el temps, el meu temps i el del relat, hi veia “Cien años de soledat” de Garcia Màrquez, escrit amb menys èpica però amb la mateixa dignitat. Pares joves amb tota la il·lusió del domini del pervindre, nens que van creixent amb la indiferència de tots els nens del món, i el temps que passa inexorablement, i que s’imposa dramàticament. I la poesia d’un final imperceptible. Quina meravella de llibre. Quina categoria d’escriptor.

Transcric la sinopsi de la contraportada del llibre on hi veureu la trama d’aquest relat. Però com ja sabeu, a dins del llibre hi ha molta més història, molta més tendresa i molta més duresa que en aquest resum. Diu així:

En una urbanització idíl·lica de l’Empordà, un grup de famílies joves crien els seus fills. Són els fills del boomers que han tingut fills i els eduquen d’una manera mai vista en la història de la humanitat: tenen tot el que volen, ningú els pressiona, cap autoritat plana sobre ells. Quina vida els espera als fills més cuidats, vigilats i protegits de tots els temps?

Entre festes d’aniversari, revetlles de Sant Joan i partits escolars, passen els anys, els nens van creixent i les dinàmiques familiars van canviant. En Bru, un d’aquests nens, és una persona poc corrent, intel·ligentíssim i amb una sensibilitat estranya, té la capacitat de veure què passarà, i tot aquell món teòricament perfecte comença a ensorrar-se el dia que prediu la mort d’un dels seus companys de classe.

Els xiprers és una novel·la vibrant que explora les particularitats de la vida adulta, amb un mosaic de personatges, cadascun amb les seves lluites i conflictes personals. La novel·la ofereix una explicació profunda de la condició humana i les seves complexitats.

Llegiu el llibre, us ho recomano fervorosament.

Aleix Font, 11 de desembre de 2025.